Molí d’en Rovira

El “Molí d’en Rovira” és un mas de principis del segle XVIII, la seva tasca és desenvolupava en la feina d’un Molí fariner mitjançant dues pedres de grans dimensions. Aquest es nodria de la força hidràulica de la riera de la Doveria o riera de na Melió que entrava per una cavitat subterrània i que segurament comptaria amb algun sistema d’obertura i tancament del cabal d’aigua que feia moure el Rodet (peça que transmet l’energia de l’aigua a la pedra del molí).

La importància d’aquest mas, a banda de la historia com a molí, és que aquest fou Casa natal de Maria Ràfols i Bruna, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna.

Va néixer a l’habitació principal el 5 de novembre del 1781, del registre del seu bateig el 7 de novembre de 1781 a l’església de Santa Maria, sabem que era “[…] filla legitima, y natural de Christofol Ràfols Moliner del Moli dit den Rovira de dita Parròquia, natural empero de la Santa Margarida del Panades, y de Margarida Bruna sa muller tambe de Santa Margarida, foren Padrins Joan Pau Alcover, jove pagès, y Maria Bruna, donsella, filla de Joan Bruna, pagès difunt, y de Rosa Brugal, cònjuges“. Rebé el Sagrament del Baptisme de la mà del vicari Miquel Vila.

Els seus pares, tots dos nascuts a Santa Margarida i els Monjos, s’hi traslladaren pocs anys abans del seu naixement ocupant el lloc de l’antic moliner, ja que quan aquest va morir, la família propietària Alcover, família benestant de la Vila, cercaven nous estadants. L’ofici de moliner del pare ja li venia de lluny, ja havia estat moliner de la masia de l’Abadal dels Monjos.

Al cap de dos anys de néixer es van traslladar al Molí de Mascaró de la Bleda, ja que algun dels seus germans presentaven problemes de salut per la humitat de la zona del Molí d’en Rovira, i més tard, al 1793, a Santa Margarida i els Monjos.

El Molí va anar passant per diferents llogaters que feien funcionar el Molí, o bé, que només hi vivien; així fou fins a l’any 1929 quan la Congregació adquireix la Masia-Molí per unes 1500 pessetes.

El dia 6 de juliol del 1934 venen les primeres 4 Germanes a fundar la Comunitat de Germanes de la Caritat de Santa Anna a Vilafranca del Penedès, inicialment s’instal·laren al mateix Molí fins al 4 de gener del 1936, per tal de vetllar per les obres dels edificis que la Congregació havia començat a construir, entre les seves tasques també preparaven els teixits i ornaments per a vestir les diferents estances i esglésies dels futurs edificis, com també rebre amb Hospitalitat a tots els feligresos que volguessin visitar el Molí.

Des d’aleshores la Masia-Molí, o més familiarment anomenat “La Casita” per part de la comunitat, ha sofert tres rehabilitacions importants per tal de mantenir l’estructura (1929, 1977, 2005) i actualment tot i no tenir semblança al Molí que veié Maria Ràfols, es troba en bones condicions per acollir visites de devots, col·legis, i altres col·lectius amb interès cultural.

Vídeo-reportatge:

Maria Ràfols Bruna

La Mare Mª Ràfols fou la fundadora, juntament amb Mn. Joan Bonal, de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i la seva primera superiora general, anomenada l’any 1804 a donar servei a l’Hospital de “Nuestra Señora de Gracia de Zaragoza”.

Quan Maria Ràfols comptava amb 23 anys, amb 11 companyes i 12 companys, van empendre el viatge des de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, on el 1803 té ocasió d’exercitar tasques benèfiques amb motiu de la pesta que es produeix al voltant de Barcelona, i tot just en aquell mateix any coneix Joan Bonal i Gràcia, que serà durant molts anys el seu director espiritual; A l’Hospital de Gràcia, de la capital aragonesa.

Tots dos van pensar en la fundació d’un institut religiós que, a la manera de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül a França, s’ocupés de l’atenció als malalts.

Arriben el 28 de desembre de 1804 i van realitzar una visita a la Mare de Déu del Pilar per a demanar-li protecció per a exercir la seva feina en els ideals de la caritat i de l’amor.

La seva tasca més feixuga i lloable és durant el primer i segon setge a la ciutat, la guerra del francès del 1808, que va causar un sotrac a la vida de la ciutat, on cada cop més malalts i ferits necessitaven atenció a causa dels bombardeigs. Aquesta immensa tasca la convertí als anys en “Heroina de la caridad de Los Sitios de Zaragoza“.

A la retirada dels francesos, l’any 1813 pren la direcció de l’orfenat / borderia de l’hospital on cuidava d’expòsits i d’infants abandonats. Allà va passar gran part de la seva vida, esdevinguen la llavor d’amor, entrega i tendresa cap als infants.

El 1824 la germandat es constituí com a congregació religiosa amb l’aprovació de les Constitucions i quatre germanes van professar els seus vots perpetus. Maria Ràfols, a part de ser fundadora juntament al amb Mn. Joan Bonal , va ser escollida presidenta de la congregació.

Morí el 30 d’agost de l’any 1853 a l’edat de 72 anys i 49 anys de vida religiosa; la seva vida és per a nosaltres exemple a seguir, des de la caritat, atenció i hospitalitat cap a les necessitats de les persones més vulnerables. Així va convertir-se en una Vilafranquina universal.

El diumenge 16 d’octubre del 1994 fou beatificada en l’homilia del sant Pare Joan Pau II a la Ciutat del Vaticà.

Sou convidats a visitar la pagina web de la congregació on podreu trobar més informació i continguts: http://www.chcsa.org/

Us convidem a afegir informació, explicar vivències personals i aportar documentació i imatges que ens ajudin a tenir mes dades a: blogmarerafols@gmail.com