El Temple de la Mare de Déu del Pilar

El Temple de la Mare de Déu del Pilar, o com familiarment s’anomena a la comunitat ‘El Temple’, és el resultat d’un ambiciós projecte de Temple/santuari inacabat dedicat a la Mare de Déu del Pilar. La Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna va néixer als peus de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa.

dscn1022

S’inicia l’encàrrec del projecte original l’any 1930 a l’arquitecte Josep Mª Sagnier i Vidal, fill del famós arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier que fou un important arquitecte Barceloní que va projectar el Temple Expiatori del Sagrat Cor, a la muntanya del Tibidabo. És probable que Enric Sagnier col·labores amb un primer projecte inicial, tot i que finalment el seu fill Josep Mª Sagnier és qui en va redactar un segon projecte del Temple a la Mare de Déu del Pilar; Enric mori l’any 1931, any en què fou col·locada la primera pedra del projecte del seu fill.

maqueta_2

El Temple fou projectat com a un dels Santuaris més grans de l’època, format per quatre cúpules a inspiració i semblança a la Basílica de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa; finalment només se’n va construir la cúpula posterior a causa de la interrupció de les obres l’any 1936 per l’inici de la guerra civil. L’edifici va restar tancat amb un gran  mur a la façana principal i s’utilitzava de magatzem.

templo

Encara que el Temple esta inacabat, donat que la congregació a causa del conflicte bèl·lic va destinar molts esforços i recursos a solucionar les mancances que patia la societat de l’època; el dia 21 d’octubre de l’any 1941 es consagrat el “Temple” a càrrec del cardenal Segura aprofitant l’efemèride per incorporar a la part posterior del altar una columna (pilar) que en subjecta la Mare de Déu, provinent de la capella Angèlica de la Basílica de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa, a fi que pugui ser venerada tal com es fa a la capital Aragonesa.

templo_3

L’any 1988 es decideix donar una terminació al projecte, sense tenir en compte les dimensions del projecte original però si seguint-ne les directrius d’un projecte auster en decoracions i de materials senzills però efectius. També se’n rehabilita la part original del projecte construïda fins aleshores, que compta amb una cúpula d’absis amb llanterna subjectada per capitells corintis, i cobertes de ceràmica policromada vidriada en color verd i groc. Actualment rep el títol Temple de la Mare de Déu del Pilar.

img_20170217_093910

La terminació del Temple consisteix en la construcció d’una nau central amb dos grans espais laterals, donant coherència i continuïtat a les dimensions preexistents, la façana estèticament diferent amb la resta de l’obra per la pedra de tons blancs/marfil, composat per un porxo de grans columnes i dues torres laterals acabades en punxa i obertes en la seva part superior,l’obra en la seva totalitat s’adiu al que Oriol Bohigas denomina “monumentalisme romano-parisenc”.

foto-vitrall-amb-sombra
Arribada a Saragossa de les primeres Germanes

Del seu interior en podem destacar els rics vitralls que representen diferents moments i imatges importants per a la Congregació a la part de l’absis, als laterals de la façana de caire més modern hi trobem les 14 estacions enumerades del via crucis; finalment a la part superior de la cúpula hi trobem 6 vitralls rodons en representació de les lletanies del Rosari, inclosos en el projecte original i que havien de sumar-se a les diferents representacions del mateix a tot el conjunt del Temple que s’havia de construir assolint els 50 vitralls de les 50 lletanies del Rosari.

L’altar principal dedicat a la Mare de Déu del Pilar el componen diferents elements d’ebenisteria i talles policromades, amb imatges destacables com dos grans àngels que subjecten canelobres.

dscn2048

En una capella lateral en veneració a la Mare Mª Ràfols hi trobem un retaule format per diferents composicions d’ebenisteria policromada d’estil barroc combinat amb il·luminacions interiors. Altres elements d’interès en són les làmpades penjants dels arcs entre columnes, el Jesucrist de grans dimensions de la sagristia o les dues fornícules als laterals de la nau amb les imatges dels avis de Jesús, i patrons de la Congregació,  Santa Anna i Sant Joaquim.

Actualment s’hi celebra l’eucaristia en dies puntuals o per festivitats concretes i també s’hi celebren casaments.

Vídeo-reportatge:

 

(+info Història general)